He escoltat aquestes paraules més d'un cop. Podria pensar-se que el que dispara aquesta locució és una imposició inacceptable o bé una ordre fora de lloc. Fa segles llegia una frase, que no recordo en precisió, però venia a dir que no hi ha una ordre més potent que en una petició dolça. Tinc tendència a convidar a fer les coses més que imposar-les. Crec que no calen les estridències quan la persona realment s'ofereix. Per això em sorprèn tant que davant una petició em recordin una obvietat irrellevant. Normalment la frase es pronuncia com a mitjà de autodisculpa i evitar que en el futur desaparegui aquesta excusa. L'últim recurs contra els seus desitjos.
Segurament aquestes paraules tenen un sentit totalment independent de l'obvietat però acostumen a treure l'interès en descobrir-ho quan, tal vegada, volien augmentar l'interès. Suposo que preferiria respostes de l'estil de "no puc", "no vull", "no t'ho mereixes".
