En un sopar multitudinari on ens va ajuntar el destí —he dit que Mallorca és molt petita?— vaig fer la proposició indecent.
— ¿Te llevo a casa, dando un rodeo por la mia?
— Me voy de copas con ellos. — va ser la seva resposta.
De camí a casa... Bip, Bip: "cnd slga dl bar t llmo".
Temps suficient perquè li disminuís prou la concentració de sang en l'alcohol va cridar-me.
Alguns jocs amb cordes, plaer, dolor, tot dolç, suau. Era un tast, la seva primera experiència com a submisa. Jo volia més i volia menys alcohol en sang en fer-ho. M'agrada que tinguin el cap clar. Res en el seu cap estava a lloc en acabar, només la melena que des del primer dia em té captivat.
Des d'aquest moment s'allunyà. Insistència, dinars, parlar... "No me pongas la mano encima".
Molts d'anys desprès ella va fer la proposició. Mesos per concertar una cita. Unes sessions i una conversa a un bar. "No es lo que esperaba, no quiero volver a quedar". Tal vegada la meva indiferència denotava massa clarament la seguretat de que no era la darrera paraula. Setmanes desprès va tornar.
Te un cos deliciós, té una ment interessant. Té un comportament submís excel·lent dins les sessions.
Una paraula desafiant, rebel. Quan acabà la paraula va veure que tenia l'efecte que corresponia a la insolència demostrada. Una galtada i va caure com si la roba que no portava s'hagués quedat sense cos que la sostingués. Voldria creure en Déu per donar-li gràcies per crear aquests instants perfectes. Amb por, amb inseguretat, amb indecisió, estava fent veure que implorava perdó.
Té un apropament indolent respecte a les sensacions. Voldria saber si és per no sentir o per l'esforç de no aparentar el que sent. Unes paraules encara ara ressonen als meus oïdes.
"Esta vez yo quería quererla querer y ella no"
