No sóc Déu

Algú que m'estim molt em deia que ningú és Déu. Ho deia, en aquell moment, amb una intenció sincera de descàrreg per les errades que jo havia comés. Ara possiblement ja no té la intenció de descàrregar-me per no haver sigut més omniscient. Tant de bò sápiga algun dia com em fa de feliç el seu recent avanç.

Malgrat el personatge que es presenta en aquest blog no s'ho acababa de creure sé que no tinc la capacitat de controlar-ho tot. Més d'una vegada he hagut de reconeixer que m'havia equivocat. Això no minva la meva infalibilitat, ja que és completament cert que m'he equivocat llavors no m'equivoc amb el reconeixement. Altres vegades, sense fer cap gran error, sóc responsable de danys molt greus. No entraré a la disquisició entre la culpa y la responsabilitat. Però és molt més dur ser responsable que no pas culpable. En el segon cas la cultura catòlica té instaurat el perdó de les culpes. I alguna possibilitat hi ha de ser perdonats si hi ha un empanediment sincer. La responsabilitat en canvi no es perdona ni s'esveiex. La única solució és asumir-la.

Per això no vull més responsabilitats, de moment. Afortunadament, o bé per la meva ineptitud, se'm descarrega de responsabilitats. Alguna d'elles em fa mal que se'm treguin, però crec que he fet prou mèrits per guanyar-me que no se'm vulgui donar.

És dur dessitjar amb totes les forces equivocar-te i que et confirmin que tenies raó. I que aquesta infalibilitat no et serveixi per evitar danys a les persones que estimes, encara és pitjor.

Tal vegada hagi de fer la ferida més gran per arribar-hi per curar-la.

Be good no God.