divendres, 2 de setembre del 2011

Com retornar una joguina abans de rompre-la

Vols però no pots. Saps però no sents. Parles però no escoltes. Avances però et quedes endarrere. Per un moment veus la gloria però és un miratge. Quan tornes a passar dos pics pel mateix arbre, has de trencar el cercle viciós.

Una prova que saps que no voldrà fer, una condició que no voldrà complir, una despedida sense presentació.

Per què espenyar la joguina amb més coloraines i girnaldes? Perquè el jugador i la joguina no es mereixen un a l'altre.

Un fet intrascendent et dona una supremacia moral. Es deu poder canvia per motivacions més carnals?

Les dubtes mataren la seva estrella.



Publicat per Sigues Meva a 1:35
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , ,

5 comentaris:

  1. Anònim2 de setembre del 2011, a les 23:02

    Decisions que es prenen

    ResponElimina
  2. Anònim3 de setembre del 2011, a les 23:42

    Per un moment m´he sentit la protgonista d´aquests dubtes...segurament ha estat massa obstinat per part meva i moltes altres es poden sentir identificades.

    Avui aniria a ca teva en cacabar la feina si em siguessis alguna cosa...

    ResponElimina
  3. Sigues Meva4 de setembre del 2011, a les 14:51

    Com que no et soc rés, no vens. Ser o no alguna cosa depèn de tu. Com es diu al primer comentari, tot és qüestió de prendre decisions i no amagar-se per evitar prendre-les.

    Si prens decisions tal vegada t'equivoquis, però es viu més intensament assumint aquest risc.

    ResponElimina
  4. Anònim4 de setembre del 2011, a les 20:29

    Anit, havia de partir i no sabia res de tu, del que volies fer, del que em volies fer...vaig pensar que havies fet uns altres plans i jo vaig fer la meva...

    ResponElimina
  5. Anònim5 de setembre del 2011, a les 19:18

    Et trobo a faltar...

    Però no m'atreveixo a tornar

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)