Qualsevol nit

Imaginava un moment especial, on tu, ulls clucs, mans a l'esquena entres a l'habitació. Amb un vestit senzill, fins a mitja cama, entallat i amb un escot generós. Fa molt que penses, que li dones voltes i que tens un neguit en el teu interior. Les papallones de l'estómac són tant reals com has sospitat que serien. Tens por, tens nirvis... et sents com una col·legial que s'enfronta a un professor que te renyerà. Dus mesos pensant, tastant, vivint, sentint. Saps que has donat el pas fa estona, el pas que t'advertiren que no tenia tornada endarrera, però queda reconeixer-ho.

Mesos d'anades i vingudes, mesos de negar-te a tu mateixa, mesos de curiositat, mesos de voler i no voler, de pors i de plaer, de dolor i tendresa, de plors i violes. No et veus lliure, però no ets propietat de ningú. Costa renunciar a la possibilitat d'amagar coses, al posar les regles, a fixar límits, a decidir per tu mateixa el que ha de ser o no ser. Et deixes emportar, però calia donar el pas.

L'habitació està només il·luminada per una dotzena d'espelmes, a fora plou i fa fred. Dintre és un entorn càlid. Tu cremes.

Sona la música, t'enrevolta una sensació de pau. Tota tu tremola, saps bé on vas.

Et plantes al mig de la sala i esperes.

Les espelmes s'estan consumint, no obres els ulls, no mous les mans de l'esquena. Res t'impedeix fer-ho, però no vols rompre les cordes virtualment reals que et lliguen les mans, no vols esqueixar el vel que inmaterialment et cega. Esperes.

Sents un renou a la teva esquena, són les seves pases. L'eternitat està sobre valorada, l'has viscut 10 vegades entre una passa i l'altre. La vida et passa pels ulls cecs, les nits dels darrers mesos apareixen en colors llampants, els dies amb llum cegadora... Cada respiració des de que el coneixes sembla que et dur per força al dia d'avui.

Un dit sobre el teu braç i les cames sembla que no et poden sostenir. Ha arribat el moment.

Ja no recordes les sensacions del teu cos que no vagin acompanyades del seu record, el seu contacte o les seves instruccions. No sents plaer si no és per ell, no sents dolor si no li entregues, no vols més que ser seva. La teva ment s'ha obert de pit en ample. Circula per els camins de carro dels teus pensaments com si fos una autopista de 3 carrils.

Una besada al teu coll et retorna a la terra. És Ell.

Sents la seva respiració, el tens davant. T'agenolles, sense separar les mans de l'esquena, sense obrir el ulls. Ni te n'adones i baixes el cap.

- Vull ser teva.

Centenars d'hores de parlar, pràctiques plaents, pràctiques humiliants, pràctiques divertides, pràctiques doloroses, sensacions contraposades, pors, desitjos, tranquil·litat, necessitat, força. Tot encaixa, i només pot tenir una resposta.

La indiferència inicial de "això no és per mi", "ningú comanda en mi" i tantes altres han caigut, deixant lloc a noves sensacions.

Es va descordant el vestit i peça a peça cau al terra fins quedar nua.

Recordes el primer cop que et despullares per ell, entre vergonya i incredulitat, deixares que disfrutàs de contemplar-te. Et sorprenia com t'examinava, com t'acariciava com comprovava que tenies el cony humit...

- Aixeca't

Surts de l'ensimismament i t'aixeques d'esma.

Juga amb els teus mugrons, els pessiga... et sorprèn que desitges demanar-ne més. Desitges tenir la oportunitat de demostrar que li vols oferir tot.

Ell sap que en vols més. S'atura.

T'acaricia, el desig a flor de pell fa que les seves mans deixin una marca de per on han passat en forma de pell de gallina.

No saps on ets, no saps on vas, no saps que vols, necessites que Ell et digui que desitja per saber tu que vols.

Les carícies s'allarguen, et fan desitjar-ne més, voler-les més endins, però es queden a la superfície no arriben a acariciar les teves entranyes.

Una estirada del cabell, et tomba la cara cap a Ell... Et besa

Les carícies no han canviat d'intensitat, són suaus, mentre estira els cabells fins posar-te en la postura que desitja.

Les llengües juguen, s'assaboreixen una a l'altre. Sents com el teu cony raja i la teva humitat regalima per l'interior de les teves cuixes.

Desprès ....

Historius interruptus vocant