dijous, 4 d’agost del 2011

Història, històries o historietes

La història es fa per un seguit d'evolucions, suaus transicions de un estat a un altre. D'una composició i costums socials a unes altres; d'uns pensaments i creences a unes altres. Trufada la evolució de petits succeïts traumàtics que modifiquen aquests elements de forma brusca, les revolucions. Hi ha discussions acadèmiques sobre si els canvis que propicien les revolucions són inevitables i ocorrerien via la evolució, més lentament, o si és l'única forma en què aquests canvis poden produir-se .

Els meus primers usos d'Internet foren baixar fotos, evident. Tal vegada sorprengui a la lectora que eren de la NASA. La recerca de fotos porno va venir desprès.

Més envant em vaig convèncer què podria practicar idiomes si entrava en una cosa que es deia xat. Crec que es pot contar amb els dits d'una mà les vegades que he entrat en canals en anglès –però sí a molts en foraster, per compensar–. No he practicat idiomes estrangers, però fa estona que no escric amb dos dits al teclat. La pràctica aviva la perícia dactilar.

Al principi parlava amb dones de l'altre banda de l'Atlàntic. Converses bastant innocents. Vaig entrar en canals sexuals, però em vaig avorrir casi immediatament. Buscant vaig trobar un canal anomenat #sumisas. Semblava que hi havia un canal on es concentraven les dones que es deixaven fer de tot... Què equivocat que estava!

En aquell canal vaig tenir la sort de trobar-hi a una submisa, suposo que avorrida aquell dia, que em va explicar el que ella entenia per dominació, amos, submises, etc. Fins llavors no entenia el sado; per mi eren cadenes, vinil, vestits de pell, gent rara que gaudien absurdament amb el dolor. Vaig descobrir una persona planera, simpàtica, morbosa i molt agradable. Amb el temps ens férem bons cyber/amics.

Pel que m'han dit, molta de gent recorda la revolució que va provocar el descobrir el BDSM. Aquella conversa en concret no va tenir cap component sexual. Parlàvem de dominació com si parlàssim de la feina. La majoria de converses interessants sobre dominació han tingut aquest to.Vaig considerà que aquella visió encaixava molt bé amb el que jo buscava, sense haver-ho definit mai i molt menys posar-hi nom.

Crec que en aquell temps no acabava d'entendre la necessitat pel dolor, i em costava entendre que la relació de dominació havia d'anar molt més enllà del llit. Encara avui no entenc el fetichisme per determinades robes. El plaer pel dolor el vaig entendre en quan vaig notar la connexió que es produeix quan fas molt de mal. No ho sé explicar, em quedo sense paraules –i mira que faig entrades kilomètriques– però mai he sentit rés més intens que l'abraçada de desprès de deixar una pell roent.

Inicialment practicava joquets, sempre he posat per davant la dominació a les pràctiques concretes. Però com amb tot vas evolucionant. D'un joc de dominació al llit, de provocar situacions morboses, amb sexe avainillat passar a iniciar els càstigs físics, controlar el comportament fora del llit, anar buscant cada cop més control sobre ella. Des d'un altre punt de vista, aquesta evolució es pot veure com una forma de entrar més endins de la seva ment i des d'allà d'expandir-se dins ella.

Una de les frases políticament incorrectes, avui dia, diu que als homes se'ls conquesta per l'estómac. Per desgràcia, a una dona encara se la sotmet pel cony.

L'evolució des de l'instant germinal què donà nom al BDSM dins la meva ment, ha girat de un punt de vista molt corporal, centrat en les sensacions cap a uns desitjos més interns. De sexe a sexe dur i acabar amb dominació.

En aquests anys vaig tastar petits moments de dominació intensa, llargues temporades de jocs més centrats en sensacions. Probablement la següent fita sigui provar llargues temporades de dominació intensa. No entenc, encara, el 24/7 com una sessió contínua i inacabable. Com sap la lectora atenta soc vago, estar tot el dia maquinant martiris acaba per ser massa feina. Sí ho entenc, en canvi, com una disposició permanent a acatar instruccions.

Les dones acostumen a esperar que se'ls hi llegeixi la ment. Una amiga bisexual, amb predilecció masculina, afirma que li agraden les dones al llit perquè li llegeixen la ment i sense parlar saben el que han de fer. L'extrem de la vagaria i dominació seria una dona que llegeixi la meva ment per saber que vull en cada moment i ho faci. Com que no crec en la telepatia i les qualitats que assigna la meva amiga a les seves amants són producte de la seva encalentida ment, no espero trobar l'unicorn rosa de l'acatament d'instruccions no verbalitzades. Però per somiar...

Dime con quien hablas y te diré quien eres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada