Soc pervertit?

Sempre havia pensat que era relativament poc morbós o pervertit. Hi ha poques pràctiques que em semblin fora de lloc. Algunes no m'agraden practicar-les però no em semblen descabellades. Parlant amb algunes nines m'he plantejat el que jo considerava habitual.

Crec que totes les companyes de llit han acceptat de bon grat els azots al cul. Mai cap m'ha mirat malament per això i la majoria n'ha demanat més. Algunes al·lotes em conten que han de demanar-ho, casi implorar-ho i altres es fonen quan un ligue vainilla els hi dona fort al cul, per la novetat. Donades aquestes experiències alienes, tal vegada he de repensar-me el que és habitual.

Vaig començar amb alguna experiència amb dones casades. Ni em vaig plantejar la part ètica, sempre diuen que amb el seu marit ja no hi ha res, només faltaria! Quan em convidaren a una barbacoa a la seva casa amb el marit i els fills fent de mestres de cerimònies tampoc em semblava fora de lloc. Anar de nit a aquella casa i mentre la família dormia al pis de d'alt follar al saló tenia un poc de risc, però tampoc em semblava estrany.

En alguna ocasió en quedar amb una nina que acabava de conèixer al xat i vivia a pocs carrers de casa meva, li he demanat que m'esperàs amb un antifaç per dormir i completament despullada. Si ella acceptà, com puc tenir dubtes jo que en soc l'incitador?

Dir-li a la nina que t'agrada i és lluny que es lligui al seu professor i dirigir la forma en que li farà la mamada, no em semblà tant fora de lloc. Ni tant sols proposar que els bitllets per venir a l'illa surtin de les retribucions que aconsegueix una noia a canvi dels favors sexuals com a condició sine qua non per ser tractada a l'illa com es mereix. Res d'això em sembla extraordinari. Bé és cert que intentar incitar a una consumada practicant del BDSM més sàdic a sortir a lligar tota sola és improductiu, i desprès es queixa de que no té a l'agenda amb qui follar a la platja baix la llum de la lluna. No sempre pot sortir tot morbosament bé.

Quan es donà la oportunitat de dirigir per telèfon a un paio que tenia ganes de menjar-li el cony a una amiga el darrer que vaig pensar era que fos per pensar-se-ho. Les pràctiques que surten a 9 setmanes i mitja em semblen un joc d'infants, però evidentment no m'importaria estar en el paper de Mikey Rourke. Quan un personatge femení entranyable explicava els pensaments lascius que tenia cap a unes dames properes –millor no preguntin– hagués sigut més correcte no avivar-ne el desig per mantenir els tabús ancestrals al seu lloc. Mai m'he pres gaire seriosament els tabús, però alguna vegada són útils com a justificació de que les decisions preses eren evidentment equivocades, sense entrar en més profunditat.

Tal vegada la meva mesura del que és normal, raonable i habitual no està molt afinat amb el que pensa altre gent. Però com que la meva referència per saber què és normal es limita a mi mateix, costa fer alguna cosa que no consideri acceptable. Una d'aquestes nines em conta que mentre es masturbava al costat de la finestra veia com el seu veí es posava content, el va convidar per senyes a acabar la feina que ella tenia entre mans. Explícitament li va fer saber que no en volia saber ni el nom. En cap moment em va passar pel cap que no fos un comportament molt raonable.

Alguna d'aquestes situacions s'improvisen, d'altres m'hi trobo sense fer-ne comptes i a alguna m'hi fiquen sense demanar-me opinió. No tinc un ventall de situacions per anar explorant. Al cap i la fi les situacions són producte de la inspiració i les muses. Però com deia Picasso el millor és que la inspiració t'agafi treballant.

Soc pervertit, sàtir o tot això és habitual?