Ràbia

Per què les coses mai passen com creus que t'agradaria? No porto la compte de les dones que no m'han refusat del tot –per escàndol d'alguna lectora–, però la compte de les sí ho han fet és impossible per incomptable. Tinc, per tant, molta més experiència en rebuig del que alguna altre lectora creu.

La foto turbadura d'una nina que no m'ha acceptat, si bé em va deixà creure que tampoc m'havia refusat, em fa sentir ràbia. Mai m'havia paregut més desitjable! Tal vegada és per l'abstinència, però un mes d'agost que podia haver sigut casi perfecte s'ha quedat amb el casi. Em torno massa exigent o massa vell, rebutjant més propostes de les que acabo per acceptar. L'excusa per fer-ho és que no vull històries que no porten enlloc, la raó de veritat és que em fa més peresa què no pas desig. Si s'ho curràssin un poc més... Però clar, les submises són passives per naturalesa i les dones esperen a ser conquerides.

Certs fets em recorden que s'acaba l'estiu. Tal vegada que refresqui i plogui no sigui el més significatiu.

Descartes demostrava l'existència de Déu pel fet de que concebia la perfecció i evidentment ell no era perfecte. Jo no tinc la seva limitació que l'impulsava a buscar la perfecció en un esser suprem –no dubto de la meva perfecció–; però utilitzo el seu argument de forma que: si soc capaç de intuir la existència d'una esclava perfecte per a mi, és que existeix. La imatge que s'ha regalat a una altre persona em recorda que en algun moment estava casi convençut d'haver-la trobat. No he sigut mai gelós, i això serà objecte d'alguna altre entrada, però crec que està justificat tenir un poc de ràbia per perdre una cosa interessant. Cada entrada al correu es converteix en una galtada que fa trontollar la demostració anterior.

Una dona intel·ligent, interessant, amb qui pugui parlar de filosofia, de l'origen de l'univers, de política, de les postures sexuals més gimnàstiques, de les perversions més extremes, dels sentiments més tendres; prou madura per poder entendre la vida, prou nina per tenir la curiositat intacte, atractiva i sensual, amb una tècnica sexual correcte, amb una vergonya controlada però a flor de pell per usar-la. Capaç de posar-se la pell de gallina amb una carícia i cara de plaer en entregar el crit de dolor. Independent però gaudint de dependre. Segura però què tremola com una fulla en sentir-se travessada per una mirada. Que m'ompli la ment, de la forma en que jo li omplo altres cavitats. I que no hagi de creuar els mars per besar-la. Tampoc demano tant, no?

Desitjo llavors existeixo.