- Sí, una blanca que acabo de planchar. ¿Por qué?
- M'agradaria que te la posassis per venir.
- Pensaba que te gustaban las faldas con vuelo y ámplias, ¿has cambiado de opinión?... Te recuerdo que hemos quedado para un café.
- Com a molt tastar els teus llavis, en una primera cita. Una horeta i seràs a casa?
- Sí, hasta luego.
Ding, dong
- Passa. La Nespresso està encesa. Per mi Ristretto i tria el que més t'agradi per a tu. Quan estigui el cafè vina a seure a l'estora mentre acabo de reveure aquest episodi li queden 10 minuts.
-¡¿Qué coño te has pensado?!
Cara de resignació. Li passa la mà per l'esquena i l'estira de cap als seus llavis. Ella se li resisteix amb totes les forces i acaba la besada amb una galtada.
- Sabor intens i una persistència a la galta agradable i duradora -Deia ell mentre es fregava la galta amb un mitg somriure- Sobra el regust a menta. Encantat.
Li obre la porta convidant-la a marxar. Ella surt amb el cap alt i fent-se l'ofesa.
Y mientras tanto, al otro lado del espejo...
¡Que pesado! Se cree que por ir a su casa ha ganado. Iluso.
Ducha, lavarse los dientes, la falda, camiseta. Con esta falda tengo que ponerme zapatos de tacón. Un toque de pintalábios y lista.
Ding, dong.
Es sent la televisió des de l'altre banda de la porta, de sobte s'atura el so.
¡Que feo, uff! Un café y me largo.
Sentarme en la alfombra con esta falda... es gilipollas.
-¡¿Que coño te has pensado?!
Éste es imbécil... Nunca mais.
La porta es tanca darrera ella i prem el botó per cridar l'ascensor.
Es tornen a sentir els diàlegs de la televisió. Arriba l'ascensor i s'obre la porta.
Es sent la música dels crèdits i com s'atura el sò.
Ding, dong.
Continuaràá?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada