És divertit tenir un blog públic on les conegudes llegeixen i interpreten el que volen. El que hi escric, normalment, cerca elaborar el màxim la paraula. Fer-la prou interessant per sí mateixa, fins i tot si no digués rés. Hi ha mestres que m'han fet enveja als llegir-los i em quedaré lluny d'emular-los. M'he proposat que les entrades no només siguin estèticament plaents, vull que diguin alguna cosa. Les entrades solen tenir dobles si no triples sentits.
Com a bon mallorquí em cuido prou de no desvetllar més informació de la estrictament necessària. Totes les dones que surten en les entrades són persones reals que d'alguna forma s'han fet mereixedores de sortir-hi. Però com autor, crec que he de mantenir-ne el seu anonimat. Però hi ha un cert plaer quan alguna s'hi reconeix.
La darrera entrada ha estat la que ha tingut més èxit. Una s'hi ha sentit reconeguda quan no pensava en ella, l'altre no l'entenia, una altre ho ha entès tot, a una nina preciosa li ha agradat sense entendre rés i la protagonista de l'entrada ha vingut fent veure que no s'hi havia reconegut. Li he explicat l'entrada fent servir metàfores més abstractes i ho ha entès tot. Evidentment ella ja sabia que és incoherent, però la diversió és prou alta per no plantejar-se canviar les regles.
Sembla que, malgrat que l'entrada anterior hi té molta informació, és difícil de digerir. Quan vulgui que s'entengui el que escric hauré de esforçar-m'hi un poc més en la redacció, o un poc menys en embullar-ho. Si estigués tot completament clar es sabria massa fàcilment l'objectiu del que escric, i encara soc mallorquí. :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada