Una nina, que al pas que va mai tindrà els cabells daurats, m'has passat un llibre de Giles Deleuze sobre Saucher-Masoch i la construcció del terme sadomasoquisme. Darrera l'aparent pregunta innòcua de "El masoquisme és complement del sadisme i a l'inrevés?" m'entaferra una obre filosòfica –i jo que esperava que l'únic text que em regalaria es composaria de signes esculpits sobre la seva pell... il·lús–.
La Santíssima Trinitat literària descriuen tres SM diferents i per extensió tres dels possibles BDSM. Sade exalta la llibertat individual, Masoch el romanticisme de l'entrega de la botxina i Réage el romanticisme de l'entrega de la submisa.
Durant els anys que he passat observant el BDSM he vist apropaments molt diferents per part dels submisos i de les submises. Els submisos que he conegut via les seves ames –prefereixo parlar amb dones abans que homes, submises abans que dominants i dominants pervertibles abans que dominants inamovibles del seu rol. Però un poc de cada hi ha hagut– acostumen a ser més controladors que alguns dominants. Busquen fer realitat una fantasia de suposat descontrol des de l'especificació detallada dels seus desitjos. Tal vegada és una adaptació evolutiva donat les poques dones amb iniciativa per crear fantasies pròpies –com m'agrada anar fent amigues–. Aquest plantejament de seducció i perversió de l'amant per convertir-la amb una botxina sàdica és el fil conductor de Masoch.
Sade per contra parteix d'un home amb desitjos de fer servir el seu entorn pel seu plaer hedonista. Com diu un dels seus biògrafs pels seus llibres s'esperaria una vida molt més transgressora. En el fons mantenia una certa moralitat llibertina encara que passà la major part de la seva vida empresonat –tal vegada per això no li quedà temps per ser més provocador–. Sembla que l'empresonaren molt més per por a les seves idees que per com les duia a la pràctica.
Réage era una erudita lletraferida bisexual que va construir una fantasia per seduir al seu amant. Un relat eròtic extens, ben escrit, per posar calent a l'amant. Castells gòtics, cadenes i anells amb significats ocults a part, l'obre descriu a una inadvertida submisa que per amor accepta la perversió que se li ofereix. Relat eròtic pervertit per l'amant, novel·la rosa per l'autora.
Obres cinematogràfiques menors que continuen formant l'imaginari col·lectiu del BDSM –9 setmanes i mitja, Secretary, El porter de nit ...– s'adapten de certa forma a aquests estereotips però amb les seves pròpies aportacions.
Una primera conclusió és que el gènere –sí, intencionadament utilitzo gènere en lloc de sexe– marca un punt important. Els de gènere masculí controlen des del paper de dominant o el de submís. El gènere femení és pervertit, seduït, manipulat per complir els desitjos de l'altre gènere. Abans de distingir entre dominant i dominat la literatura ens marca un substrat al comportament construït a partir de la idea de gènere.
Anàlisi de les obres literàries a part, l'experiència en profunditzar en la ment dels practicants de BDSM només l'he realitzat amb els meus propis i els d'un parell –encara que no hauria de fer falta... recordo que soc mallorquí– de submises –la majoria de les dominants a les quals he profunditzat prou era per fer-les canviar de acera i no sé si val a pena diferenciar-les de les submises–. No m'atreveixo, per tant, a afirmar amb rotunditat que en tots els casos es compleixi aquesta distinció per gènere. Com anàlisi insubstancial, vàcua i què no porta enlloc de l'art literari relacionat amb el SM, crec que és suficient per avui. Quan acabi de llegir el llibre filosòfic intentaré escriure sobre la diferència entre els dominants i submisos de Sade i Masoch que era la idea inicial d'aquesta entrada.
Mentre escrivia això veia "La gata sobre el tejado de zinc", llàstima del doblatge.
Quina enveja de Tennessee Wiliams!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada