He posat una condició molt humiliant a una Amiga important per a mi a canvi d'un premi per ambdós -mejor no pregunten-. Sé, com que demà sortirà el sol per alguna banda, que insinuar que aquesta pràctica pot ser humiliant al meu entreteniment cursi li produiria un atac d'hilaritat que no es reduiria ni desprès de l'auba. En canvi la meva amiga és provable que ens privi del premi per estalviar-se la humiliació.
La humiliació és la pràctica -ben feta- més personal, individualitzada i intransferible. Encara que els dominants de grans magatzems pensem que a totes els hi humilia ser qualificades de cusses, els de botiga gourmet creuen que val la pena profunditzar una mica més per esquarterà la ment. Uns es dirigeixen a competir per baix cost i productes d'acceptació generalitzada, per tal d'atreure a molts de clients. Els altres competeixen amb atenció personalitzada, productes excel·lents i clientela selecte. Evidentment soc del primer grup, amb ínfules del segon. Però reconec que em resulta molt avorrit limitar la humiliació a dir Puta entre fuetada i fuetada. Però és el que té tenir moltes clientes.
Amanece que no es poco.
Una hora abans...
Fa un moment he escrit un paràgraf on existia la remota possibilitat d'exposar públicament en excés la personalitat d'una persona, trets que en percebo i tal vegada no són coneguts per altres, i això podria humiliar-la. L'he esborrat perquè ella no mereix -en cap dels dos sentits que podria tenir aquesta paraula- la humiliació per part meva. El mateix paràgraf dirigit a la meva Amiga, per exemple, sé que no li causaria cap humiliació. I per això escric aquí una entrada sobre humiliació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada