Ahir vaig retrobar el llibre BDSM 101. Aquest llibre, en l'idioma de l'autor de "La fera sotmesa", introdueix als principiants al món BDSM. Té la virtut de referir-se de forma seriosa a tots els aspectes d'aquest món. Té l'inconvenient de tenir la fixació, excessivament repetitiva, per justificar les relacions BDSM com a consensuades i que repeteix el mateix tema a diferents parts del llibre. El nom prové de la costum dels americans de numerar els cursos segons el nivell de dificultat amb un codi de tres dígits començament pel 101 que està dirigit a principiants en un tema. Encara que tal vegada l'autor volia fer una aclucada d'ull a la Room 101 del llibre 1984 de George Orwell.
En aquest llibre es parla dels límits i entre els diferents tipus de límit inclou els "must-limit" és a dir els elements que obligatòriament han d'estar presents en la relació. Sospito que entre els límits de la nina "de cuyo nombre no quiero acordarme" hi ha el de no avorrir-se durant les sessions, per exemple.
Els límits de les pràctiques físiques són relativament fàcils d'establir. Si algú parla d'agulles pot descriure més o manco la pràctica perquè la submisa pugui intuir si és o no un límit. Amb les pràctiques sobre el cos sempre és possible veure-ho aplicat a un altre submís per fer-se una idea. Les pràctiques relacionades amb la ment són molt personalitzades per ser efectives i difícils de descriure. Per tant és mal de fer establir els límits a priori sobre aquestes pràctiques. En alguns casos, ni el dominant controla del tot el resultat i durant la pràctica ha d'ajustar-la per acostar-se al resultat buscat.
Per fregar els límits de la nina aspirant a perfecte és suficient amb posar una imatge a la seva habitació la qual cosa es convertiria en una pràctica extrema per a ella.
Dic que és la lluna
Ho sé, és la lluna
Mind, the next frontier.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada