Jugar el seu joc?

He parlat de la meva habilitat jugant a billar, he fet veure que sé moure les peces dels escacs i la meva cordura m'ha evitat perdre més que fitxes de coloraines jugant al poker o l'autoestima en un envit de truc. Sé, per tant, que no soc un expert en tots els jocs, ni tant sols en una immensa minoria. Fa estona que vaig decidir que no jugaria als jocs que no em pogués permetre perdre. Però em sento realment estúpid quan participo en jocs que no vull guanyar.

Durant un duel d'esgrima dialècticament a primera sang, on no va donar temps a treure l'espasa abans de la seva retirada, em vaig adonar de que es pot anar més lluny. L'altra duelista imposa les regles d'un joc que li és indiferent jugar per no trobar-se guanyant el trofeu pel qual sospira. Per desgràcia no tinc bones localitats per recrear-me en la comèdia de les banalitats. I encara que les regles que imposa són per fer atractiu el joc a qualsevol participant, no fos cosa es quedàs sense candidats, mai m'he sentit representat per la unanimitat.

Les seves regles només permeten pujar i guanya qui primer arriba a més infinit. Quan el que necessita és que l'acompanyin al soterrani. L'avantatge és que qui juga bé al seu joc, aviat s'allunya enfilant-se cada cop més amunt.

Yo no jugaba para no perder,

tú hacias trampas para no ganar;

yo no rezaba para no creer,

tú no besabas para no soñar.