Administrar la feblessa

És curiós que em crei una certa prevenció que una desconeguda es dirigeixi a mi utilitzant algun tractament formal. Fa unes hores parlava sobre el tema amb una nina encantadora que defensava que era una mostra de respecte, encara que no de distinció ja que ofereix el mateix tractament a la majoria de mortals. In illo tempore vaig tenir unes refregues dialèctiques i una comunicació a través d'una finestra de gel transparent inexistent amb una dona que em regalà el tractament de vós. Durant unes desenes de línies una Magdalena va entregar a algú altre el tractament de Usted que adornaven les paraules que em dirigia. Aquests tres casos, com exemple de totes les vosejadores que he conegut, són persones interessants, sospito que intel·ligents i a algú es deuen sotmetre. No tinc cap dubte de la seva capacitat per decidir, la seva força i -ara que no em senten- el seu atractiu.

Les submises que m'han presentat aquest tractament des de les primeres frases ha coincidit que són de les més valuoses que he conegut. Però demostrar un respecte sense cap mèrit previ que qualifiqui per rebrer-lo em fa la impressió de que desvirtua el tractament en si. Vaig posar punt a un projecte d'esclava amb la darrera indicació: que deixàs d'usar el vós amb mi. El seu primer tu em va fer mal, però era necessari -encara ara els seus tus em recorden el fracàs del vós-. M'agrada massa un vós ben posat com per acceptar que es banalitzi.

Però com he dit, aquesta forma de respecte no la he trobat lligada a dones febles. Hi ha dones que es refugien en la dominació buscant ordres i no a la persona que els hi dóna. Em defrauden aquestes persones que s'aproximen a un dominant esperant a que l'obsequi-hi amb instruccions de com corre-se.

"Aquesta em va deixar fer-li de tot" em deia un pardal asoleïat l'altre dia... "és la millor" i el pobre pensava que aquesta facilitat era un mèrit. Per a què vull a algú que em deixi fer... que de forma passiva accepti qualsevol tracte, humiliació, pregunta, azot, besada. I ho faci perquè no té capacitat d'oposar-s'hi. Vull pensar que la dona que compleix estrictament l'ordre de tutejar-me és avui encara més forta que quan la vaig conèixer. No vull administrar les febleses per poder escollir el forat per on entrar.  Vull potenciar les seves fortaleses per que no li faci por perdre el control.

Dóna plaer quan domines un cavall salvatge per aconseguir muntar-lo, encara que no tinguis que anar enlloc. Però el canet que es fa el mort per rebre una llepolia només fa gràcia. I quan això ho fa una dona... et dóna un poquet de pena.

Hasta el hijo de un Dios, una vez que la vió, se fue con ella.