Art i BDSM

El text escrit té per finalitat trametre uns pensaments, una imatge té per finalitat descriure visualment un objecte, la música permet marcar un ritme.... Quan algú té la capacitat per escriure:

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.

No tramet només l'edat, la complexió i el color de l'arbre estimat, tramet sensacions i fins i tot el sentiments d'amor i orgull per aquest arbre. El transgredir l'àmbit de la comunicació de fets i colors, per trametre emocions converteix aquestes paraules en art.

Quan es clava un cop de fusta sobre el cos d'ella es vol crear una sensació de dolor, quan es dóna una ordre s'espera veure com es realitza el que s'ha ordenat, quan es ferma a una persona es busca restringir els seus moviments. Quan un cop de fusta fa sentir molt més que dolor, que es compleixi l'ordre és una necessitat per ambdós i no calen cordes per immobilitzar-la -només calen per jugar-. Es dona el primer pas cap a crear art.

L'art es crea quan la ment d'ambdós jugadors deixen de banda les regles i surten del tauler de joc. No hi ha regles, no hi ha límits, no hi ha barreres. Quan ell guanya ella perd i es sent victoriosa. Una està satisfeta amb la seguretat de que no podrà tornar a guanyar i l'altre és conscient que ha adquirit la joguina més valuosa del món. A partir d'aquí es pot començar a fer art si les ordres no es compleixen per deure si no per necessitat.

No m'ha quedat prou clar el que és l'art, però donat l'hora que és ho deixaré així. Esperaré a llegir l'entrada a un altre bloc on detallin què és l'art i no només com es comporta ella en front d'una expressió artística, un cop superi la dificultat d'expressar el que necessita.