Hi ha autors que són mestres de les paraules. N'hi ha que encadenen les paraules als tons fent que flueixin al ritme correcte. Aquests dies m'he injectat una sobredosi de Sabina i just ara sonava "Deu al nostra costat" dels Miralls de Dylan. La força d'aquestes paraules no només està en el seu contingut, la forma de encaixar-les tenen tanta o més força que el que volen explicar. Quan la forma encaixa amb el fons i ambdós són un es crea art
.
Un d'aquests mestres, Quim Monzó, té un petit relat sobre la submissió. En Ventura Pons va portar al cinema el llibre de relats "El perquè de tot plegat" que inclou aquest relat. L'actriu Anna Lizaran fa el paper de forma serena, impecable. Es pot compartir el detall de les paraules però la forma és perfecte.
La pel·lícula adapta casi a la perfecció el relat, excepte en un detall que des de fora d'aquest món sembla sense importància: el que menja a la cafeteria la protagonista. He tingut alguna conversa sobre si en Quim intenta ser irònic, i fins i tot n'he vist webs que ressalten aquest relat pel seu to "irònic". A Catalunya ràdio n'han fet la lectura literal del text original.
Espero que us agradi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada