La paraula submisa em dur a la ment la imatge d'una dona que no vol o no sap oposar-se als desitjos de qui li mana. Dòcilment accepta quasi qualsevol forma de tractament. Conserva tota la seva llibertat per acceptar, però no contempla cap oposició perquè "ja li està bé". Mentre li estigui bé, tot serà planer. S'oposarà en tot cas si s'intenta anar més enllà del que vol. Aquesta imatge, que pot ser molt matisada, ha estat deliciosa per a mi. Reconec que temps endarrere em produïa un cert rebuig la paraula esclava. En tot cas la meva definició d'esclava és particular.
Per mi l'esclava és la dona que renuncia a la seva llibertat per oferir-la al seu amo. Dessitja no tenir control perquè vol que el control sigui d'ell. I sempre implica una certa lluita per aconseguir-ho.
Fa poc vaig utilitzar tres preguntes per definir què és submisa i què és esclava:
Pots fer-ho? Vols fer-ho? T'agrada fer-ho?
En una relació vainilla sana, ambdós han de fer només les coses que els agrada fer. Aquest agrada és molt ampli i inclou acompanyar-la a aquell sopar amb els seus amics on saps que t'avorriràs però que t'agrada veure la seva alegria per tenir-te d'acompanyant.
La submisa fa només el que vol, que també és molt amplia i pot voler fer coses que no li agraden perquè vol complaure-lo.
L'esclava fa tot el que pot i desitja el seu amo. El que no li agrada i el que no vol, l'únic límit és el que ella pot fer. He intentat que alguna dona leviti a 2 metres del terra i malgrat que alguna s'hi senti levitar, jo encara no les he vist separar-se físicament del terra. A veure si en trobo alguna que sigui capaç de fer també el que no pot!
M'interessa i m'agrada molt el que escrius sobre el tema de submissió i esclavitud. Per cert no és el mateix. Però com a una categoria d'un kink... No ho sé exactament, ni que vull això que algú diu allò de mi ... o si sóc sumisa o esclava. Realment no m'agrada ni l'ú ni l'altre. Vull tenir aquella sensació que em puc deixar caure i algú m'agafi, BDSM per a mi ha de ser dins una parella. Si no, dubto que sigui una cosa que valgui la pena. Amb gent que no conec prou, mai podria fer una sessió de BDSM.
ResponEliminaDoncs, per a mi, submissió i esclavitud són conceptes teorètics més que reals. Perquè en un món real, tots tenim uns drets etc. Doncs, si un dia decideix de abandonar tots els drets que tinc i ser la proprietat d'algú, no ho sé... sembla una cosa que m'ompli amb por.
El que veig difícil és trobar una dona qui uneix tots aquelles conceptes que possiblement estàs buscant. O a més a més qui sigui capaç fer el que no pot. Tu estàs buscant una dona que encara va més enllà.
M'ho crec tot el tema és molt carregat amb un cert romanticisme. També és una cosa que respect molt però en realitat tothom ha de conformar-se amb gent qui no volen el que nosaltres desitjam.
Que tinguis molt bona sort en la teva cercada!
Quasi cada cosa que llig de vós, Senyor, em remou per dins; fisicament i mentalment. Em colpeja. No vull no tindre drets, no vull no ser lliure, no vull deixar la meua vida, la meua persona senceres a les vostres mans. Però ho desitge, també. Vós m'ho feu desitjar, Senyor.
ResponElimina