Romanticisme i BDSM

Alguna m'ha acusat de ser romàntic. Abans de que la lectora al·lèrgica al romanticisme s'alteri, he de dir que també m'han sentenciat per no ser-ho. Realment suposo que ni sí ni no, sinó tot el contrari.

Però la pregunta és de les clàssiques. Té sentit un dominant romàntic? Té sentit una submisa romàntica? Té sentit parlar d'un BDSM romàntic? I acabarem parlant de si té sentit l'Amor en una relació de dominació.

Moltes vegades es parla de BDSM com a contraposat a les relacions vainilla. Per això es dona tota la importància als aspectes que no es troben en aquests tipus de relacions. Però per a mi el BDSM és un superconjunt de les relacions vainilla -per si algú lligava durant les classes de matemàtiques o ha estudiat ESO: Subconjunt/Superconjunt-. Llavors el romanticisme pot ser part d'una relació BDSM. En estranyes circumstàncies i gràcies a les conjuncions astrals, en les quals no crec, pot haver-hi fins i tot Amor.

M'agrada, m'excita i em motiva provocar el contrast de sensacions. Ara cera fosa ara gel, ara una galtada ara la besada tendre, ara un sopar a la llum de les veles ara arrossegar-se per terra per pidolà un roagó de pa, ara plaer ara frustració, ara amor ara odi, ara meva ara... encara més meva. El cel i l'infern a l'hora. Prendre el sol de migdia banyada per una pluja gelada.

M'agrada contrastar un toc romàntic i un de duresa. A vegades peco més d'una cosa, a vegades tinc la virtut de l'altre.