Una friki pel·lícula, que probablement cap lectora recordi, acabava més o manco amb la frase "Un joc estrany. L'únic moviment guanyador és no jugar". Alguna vegada he tingut la temptació de aplicar aquest moviment en partides que tenia perdudes abans de començar-les. Però l'excitació de jugar una posició interessant és massa forta com per preocupar-se del fet anecdòtic de que no pots guanyar. De fet les posicions més interessants a jugar solen tenir molt mal pronòstic.
Pel temps en que s'estrenava aquesta pel·lícula tenia el costum de dedicar unes monedes a perdre jugant a billar. El joc en sí i la companyia eren massa divertits per preocupar-me per tonteries com que el meu amic sí sabia jugar. Els pocs cops que no es complia l'inevitable resultat coincidia en que jo havia fet una jugada impossible. Per aconseguir la jugada impossible hi ha que intentar-la i millor si ho fas amb la convicció de que sortirà bé -no és imprescindible saber com serà la jugada; així, a més, participes de la sorpresa com la resta de la taula-.
Això no vol dir que no facis servir l'estratègia per maximitzar les possibilitats de guanyar -o minimitzar les de perdre-. Però a l'hora de la veritat, el millor moviment estratègic per minimitzar les baixes és no jugar, i això és molt avorrit. L'estratègia acaba sent tenir un bon coixí que te suavitzi la trompada.
Dama, torre, cavalls i rei blancs contra peó i rei negre.
Blanques juguen. Negres guanyen.
A strange game. The only winning move is not to play.
-War Games-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada