Una mar d'aigua freda

Quan començava a despertar a la varietat de sabors d'aquest món vaig conèixer una dona dolça, tendre, un poc ingènua i deliciosa. Va ser la primera sessió conscient, no partint d'encontres vainilla. 

Ella va venir per un cap de setmana. La vaig recollir i li vaig mostrar la serra de Tramuntana. Al cotxe varem començar a jugar però va tenir vergonya i posàrem rumb a l'hotel. Dubtes, vergonya, cops, galtades, pessigades, sexe, pinces, banyera, asfíxia, més sexe, dutxa, sortir a sopar, copes, gatera, pujar-la a l'habitació, cuidar-la, dormir junts, despertar, resaca...

El matí següent sortírem a fer un xocolate amb ensaïmades i encara quedava temps per què sortís el seu avió. No havia vist l'illa i tampoc quedava molt de temps per fer turisme. Feia mal temps, quatre gotes. Anàrem al Dic de l'Oest -un mirador a desenes de metres sobre el mar-. Les ones trencaven contra el penya-segat i fins i tot arribava algun esquitx. Vaig aturar el cotxe i parlàrem. Quedava temps i... jugàrem. Ja no tenia tanta vergonya. Els vidres estaven entelats.  

Tot era tendre i dolç. Havia estat la primera sessió per tots dos. L'havia acompanyat a casa moltes vegades mentre tornava a casa des de la feina, creuant la seva ciutat caminant. 

Quedava poc per sortir l'avió, sortírem del cotxe per prendre l'aire... encara plovia i el terra estava molt banyat. Vaig estendre el paraigües. Ella s'aferrava al meu cos. Ens besàvem. 

Quan el bram em va fer aixecar la vista només em quedar temps per moure el paraigües per cobrir-la a ella i aferrar-la fort per què no marxés. Mig mediterrani va caure sobre nosaltres. Una llengua d'aigua un metre per sobre nostre ens va inundar. En aquell moment vaig entendre per què estava tant banyat el terra de l'acera. No podíem parar de riure.

- Ha estat el millor del cap de setmana!

Encara ara quan veig la camisa que aquell dia va quedar inundada la recordo. Puc assegurar que va agafar l'avió completament mullada ;)

Paraules de dominació, senzilles i tendres

no en sabíem més, teníem pocs d'anys.

No havíem tingut gaire temps per aprendre'n

tot just despertàvem d'un son avainillat.

En teníem prou amb tres frases fetes,

que havíem après d'antics dominants.

Històries de dominació, somnis literaris,

no en sabíem més, teníem pocs anys.

Ella qui sap on és,

ella qui sap on para.

La vaig perdre i mai més 

he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc

de lluny m'arriba una cançó.

Velles notes, vells acords

velles paraules de dominació....

Gràcies Joan Manuel.