Dos éssers humans, separats per més d'una hora d'avió, parlen sobre el dia. Banalitats què els fa comprendre millor un a l'altre, compartir successos i dubtes. Les espelmes que ell li ha suggerit que encengui endolceixen l'estança.
La seva veu és suau, la d'ell profunda.
- Agenolla't!
Tots els pensaments de la seva ment desapareixen. No és capaç de raonar. No vol fer-ho. Ja no li cal: acaba d'aprendre el que ha de fer d'ara endavant.
Ella s'agenolla.
Silenci.
Ell somriu.
Silenci.
Ell somriu.
Fundit a negre.
P.D. Tots els fets i sensacions que succeirien a continuació són només una anècdota.
Disclaimer: Qualsevol parescut amb fets reals no és casualitat
Disclaimer: Qualsevol parescut amb fets reals no és casualitat
(c) Jo i ella.
Sóna imponent eixa paraula en la vostra veu, Senyor. Ressona per tot el meu cos. En alguna part, encara amb més força.
ResponElimina