El nom d'aquest bloc originàriament era "Alliberar l'obediència". Amb la finalitat de donar una oportunitat a recuperar les entrades que vaig escriure, he canviat l'infinitiu per un imperatiu. La descripció del bloc "L'entrega et farà lliure" crec que contextualitza un poc més què vull dir amb aquesta aparent contradicció.
Ens han educat pensant que si algú obeeix, perd el seu lliure arbitri. Ens han fet creure que obedient i lliure són incompatibles -al diccionari esclau és l'antònim de lliure-. Però que ocorre quan algú decideix lliurement obeir?
Per posar en context si algú arriba aquí d'un lloc on no ha sentit mai SSC o RACK, l'obediència en una relació BDSM s'entronca en la C d'aquest acrònims. La submisa -o el submís, però no m'interessen tant- accepta lliure i conscientment obeir. Decidir cedir el control sobre les accions que lliurement pots fer a un altre, crec que és la màxima expressió de llibertat. Exercir la llibertat de deixar de ser lliure.
Fa molt molt de temps, quan encara no havia vist una fusta lluny d'un cavall, vaig veure la pel·lícula Stico. No la vaig entendre, però em va quedar gravada la idea de que algú decideixi, conscient i voluntàriament, ser esclau. Fins molt desprès de trobar altres utilitats a les fustes no vaig acabar d'entendre aquesta decisió -i em queda el dubte de si avui ho entenc realment-.
El que sí opino és que decidir alliberar-se per mitjà de l'obediència és un acte de valentia, determinació i seguretat en sí mateix.
A totes les que heu tingut la força d'obeir i heu après que per això sou més lliures... Enhorabona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada