He vist algunes vegades la figura d'un tutor en el món BDSM i mai l'havia acabat d'entendre. No entenia la necessitat de diferenciar entre entre un amo i un tutor, més allà del fetichisme per les etiquetes.
M'hi he topat sense cercar-ho, com es troben les coses que valen la pena. Una dona interessant, amb necessitat d'aprendre, amb una predisposició completa a trobar qui la mereixi i que mereix trobar-lo. Em sento molt orgullós d'ella. De com va evolucionant i triant el que realment necessita.
La meva feina és molt senzilla, només he de baixar-la dels núvols quan es deixa endur per un miratge, recolzar-la quan està indecisa i acompanyar-la en la seva evolució.
La feina d'un amo és com la de l'escultor que a cop de masseta i escàrpera extreu l'escultura que s'amaga dins el bloc de marbre. La del tutor és com la del jardiner qui cuida una planta la qual creix per ella mateixa, però li va tallant les branques que no duen enlloc, li dona aigua quan no plou prou i l'orienta de cap el sol.
Aviat serà prou forta i frondosa com per què no li calgui gaire cuidat, però veure en primera fila la seva evolució no té preu.
Sentir, obrir-se, percebre, transmetre, seleccionar, reconèixer, superar-se... rascar dins meu per descobrir qui sóc, què vull, que necessito...I un cop descobert això cercar la persona que em faci sentir el que jo vull, reconèixer-la i entregar-me a ella.
ResponEliminaEl camí es dur i ple d'entrebancs, la dificultat hi és i jo haig d'enfrontar-m'hi i superar-la. Donar-me permís per observar les meves pors, els meus dubtes i les meves limitacions i acceptar-les per provocar el canvi i la transformació dins meu. Adonar-me quan aquests canvis no venen de dins sinó de fora, interioritzar-los i continuar caminant. Respectar-me per ser respectada, valorar-me per ser valorada, desitjar per ser desitjada...
Però el més important és gaudir de tot el procés, al llarg del camí d'aprenentatge i descobriment de mí mateixa.
I jo me demano... Això no és la feina de l'Amo?, sincerament, no entenc quina finalitat té el Tutor, preparar a la submisa per l'Amo??... no li veig sentit, que no vull dir que no en tengui, és clar.
ResponElimina@Anònim2 és cert que la feina de l'Amo pot incloure el què vaig fer amb aquesta dolça submisSa. Però quan ella no troba l'Amo adequat i encara no coneix aquest món, tenir algú que la guia i l'ajuda a distingir el blat de la palla, li permet afrontar la recerca del Dominant sense premures que acostumen a portar a decidir-se per qui no la mereix.
ResponEliminaNo és que un tutor pugui garantir que la tria sigui la correcte, i tal vegada en aquest cas no hagi estat el cas, però crec que pot ajudar.
No acabo d'estar convençuda.
ResponEliminaÉs mal de fer explicar-ho, el principi és la impossibilitat de mantenir una relació Amo-submisa, per problemes logístics i necessitats d'ambdues parts. A l'hora una de les parts necessita aprendre i comprendre el que sent.
ResponEliminaÉs una relació més basada en trasmetre coneixement que no pas en la part física de les relacions.
Però a força de comentaris no sé si em faré entendre, tens la meva adreça a l'enllaç "Sobre jo" per si vols que parlem de forma més interactiva.
Doncs és una relació que està abocada al fracàs... Possiblement la submisa s'entregui al seu Tutor, vulgui o no, i aquesta relació, pels problemes logístics, no se podrà dur a terme mai... Un motiu més que suficient per la ressignació i l,abatiment.
ResponEliminaLa relació té data de acabament, que va ser puntualment publicada al blog :) La relació tenia l'objectiu de preparar-la. No va tenir mai (ni una relació de tutor-submisa ha de tenir mai) la intenció de perdurar en el temps com a tal. Encara que siguem sempre grans amics.
ResponEliminaNo és un fracàs que acabi. El tutor ha de saber regular i controlar la relació per evitar que ella s'entregi completament al tutor. Perquè això seria ser mal tutor i passar a ser, segurament també, mal Amo.
Et puc assegura que la part d'envitar el dessitg és la part més difícil de ser tutor, i ella crec que amb el temps ho va entendre que havia estat difícil per mi.
No me referia al fet d'acabar en el temps, tot té data de caducitat, fins i tot l'amor ( 4 anys, diuen els científics), jo me referia a acabar sense començar...Però igual sí és millor xerrar d'això d'una manera més fluida pel msn, potser un dia d'aquets prengui la Seva invitació i l'agregui. Gràcies.
ResponEliminaSerà un plaer parlar-ho de forma més fluida quan tu vulguis :)
ResponElimina