Cànon

No record gaire cosa de les classes de música de l'EGB. Poca cosa més que, com que la flauta era complicada i avorrida, vaig convèncer de què em regalassin un Casio PT20. Amb això vaig aprendre a tocar 4 notes, equivocant-me i sense seguir el ritme. Suposo que a més de solfeig poca cosa vaig aprendre. Però recordo la classe en que en ensenyaren el concepte de cànon.

Per a les de la ESO, el cànon és una composició musical on diverses veus van incorporant-se de forma escalonada, normalment reproduint la mateixa melodia o una melodia basada en la inicial. És un tipus de música especialment complicada tècnicament, especialment per negats musicalment com jo.

Construir una parella BDSM un poc és com interpretar un cànon. Cada un ha d'interpretar la seva melodia. Però a l'hora s'han d'ajustar al tempo i harmonia dels dos. Has d'escoltar la melodia que interpreta l'altre, però no et pots deixar portar per les seves notes i s'ha de seguir fidelment la teva pròpia melodia. El cànon, com tot el que val la pena, és difícil d'interpretar i requereix de molta sintonia entre els intèrprets.

Com a mostra de la bellesa que es pot aconseguir amb el cànon, un botó:

Gràcies per regalar-me aquesta peça abans de partir.