Xat

He dit que no m'importa parlar amb gent inculta. Jo ho soc, no per falta de ganes d'adquirir cultura més aviat per peresa. Només record haver estudiat de veritat dos cops en la meva vida. Un em permeté viure 5 anys de rentes, l'altre em vaig desfer de les assignatures ós de la carrera. Si l'examen era amb apunts, em conformava amb estudiar durant l'examen.

Però em rebenten les persones estúpides. He parlat amb un esser –assumiré que humà– amb una conversa d'aquest caire:

Ella?> Mai quedaré amb algú del xat

L'afirmació no és estranya, si no fos perquè ningú ha mencionat la possibilitat ni el remot desig de quedar amb aquest esser.

Jo> Per què?

La afirmació no havia estat provocada, però qui em coneix sap que no puc resistir-me a indagar la raó última de les afirmacions, fins i tot les estúpides.

Ella?> Perquè NINGÚ del xat és prou interessant. 

Les majúscules no són meves... ningú li deu haver dir que cridar no és de bona educació. No pot ser que sigui tant estúpida, li donarem una segona oportunitat.

Jo> Vols dir que qualsevol persona que està a un xat és poc interessant?
Ella?> Per a mi sí.

No m'ho acab de creure...

Jo> He de recordar-te que tu estàs a un xat?

Piensa el ladrón que todos son de su condición.