Piano man

He parlat alguna vegada de moments que es produeixen durant una sessió que m'agraden. Normalment és un moment de comunió entre els participants via un gest de la part submisa. Però hi ha una sensació que he tingut  i perseguit moltes vegades durant les sessions del qual no record haver comentat ni tant sols amb l'instrument que me l'ha ofert.

És molt fàcil que una submisa faci el que vols, de fet és suposa que ella hauria de desitjar-ho. Com en tots els àmbits de la vida el problema acostuma està en la comunicació. A alguna, per molt de desig que hi posi, ni fent-li un dibuix entendrà el que esperes d'ella. D'altres hi ha una facilitat per obtenir d'ella el que vols que posa la pell de gallina.

M'encanta posar a prova la meva empatia per intentar captar el que està sentint la meva companya de jocs en cada moment. De fet em costa de comprendre el plaer de dominar la ment d'una altre persona quan no perceps els seus sentiments.

La sensació que volia descriure és quan interpretes una jam session  amb el cos de la submisa. Com en un instrument musical crees notes amb el seu cos crees diferents sensacions –si t'ho curres, també sentiments– tocant els punts adequats de la forma correcte. És cert que com efecte secundari cada sensació acostuma a generar un so diferent però no parlo de composar una obre musical, si no més aviat improvisar una obra BDSM. Com en una escala musical des del to més agut al més greu, l'escala principal de la submisa es pot anar del dolor més intens al plaer més profund. Com en la música el ritme, l'ordre de les sensacions, la intensitat, el contrast, la melodia, l'harmonia... Tots aquests elements poden generar una obre subtil o estrident. No soc practicant de sessions predeterminades, per això la comparació és amb una improvisació i no amb la pràctica reiterada fins arribar a la perfecció de la mateixa obra.

En certs moments d'una sessió, tens tot el cos de la submisa al teu abast. Sense cap gran moviment els teus dits arriben des de la punta dels cabells per estirar-los fins a la planta dels peus per fer-hi cossigolles. Com en un teclat de 7 octaves tens tots els registres a l'abast per crear-hi la interpretació que més desitges en aquell moment. Igual que amb un piano no pots interpretar tots els sons que ofereix una orquestra, en aquesta situació no pots produir qualsevol sensació. Però t'ofereix el màxim de flexibilitat per crear la melodia més complexa.

Aquesta sensació de control per crear i interpretar sobre l'instrument més bonic que es pugui imaginar em sedueix profundament.

Makin' love to his tonic and gin

Piano Man –Billy Joel–