Hortografia

Acab de escoltar una frase genial del genial Sabina –no em disculp per la redundància–: "No me gusta que me hablen con faltas de ortografia".  Dedicat a la incultura i sobre tot l'incultisme que destil·len els mitjans de comunicació, de forma destacada la televisió. Llocs on el mèrit d'accés –o el requisit– és cultivar l'analfabetisme funcional.

Mai m'ha molestat parlar amb una persona inculta. A vegades suport fins i tot converses banals. I en certs moments no em ve de gust parlar d'alta filosofia. Però no suporto a les persones que presumeixen d'incultura.

Quan era petit m'educava la televisió. Programes mítics com "Barrio sésamo" o "La bola de cristal", programes d'ofici com "1, 2, 3 responda otra vez", series com "Luz de luna", "Turno de oficio" i cine clàssic des de Metrópilis – immillorable des de que es retrobaren les imatges amb la banda sonora de Queen per la qual fou filmada– a "La herencia del viento". Temporades de cicles de pel·lícules d'autor com Alfred Hitchkok –"La ventana indiscreta": el joc de fet i amagar entre un director i un espectador més engrescador al qual he tingut el plaer de participar– o d'actrius que captiven des de l'altre banda de la pantalla com Katherine Hepburn –alta comèdia a "Historias de Filadelfia", per exemple–. De més gran quedar-me a veure cicles de cinema eròtic –"Sin aliento" amb Richard Gere– i les obres mestres de les sèries de TV3 comprades a la BBC; "Allo, Allo", "Sí, ministre", "L'escurçó negre", fins i tot algun moment de "Els joves". Programes de producció pròpia com "Filiprim" on en el croma de fons i lleugerament deformat es projectava l'escena més famosa de "El cartero siempre llama dos veces" o algunes no tant icòniques però sí eròtiques de "9 setmanas y media"; o l'irònic precursor del late night show de Miki Moto –avui Miquel Calçada– "Persones Humans". Per enfonsar un poc la meva imatge, si encara és possible, diré que seguia durant una temporada "Santa Bárbara". Aquesta llista quedaria més culta si s'inclou la serie "Cosmos" de Carl Sagan però desprès del culebron anterior sembla que hi és per justificar-me.

L'anterior llista de referents, que no és ni completa, ni exhaustiva, ni ordenada, ni rés, dibuixa part de la meva cultura. En aquell temps es feien llistes dels llibres que s'han d'haver llegit, avui es fan llistes de les pel·lícules que s'han d'haver vist i demà es faran llistes dels videojocs que s'han d'haver jugat.

Faig gala del meu anarkhortografisme, moviment promogut, liderat i composat únicament per mi que defensa la rebel·lia en front de la dictadura dels òrgans normalitzadors que imposen una concepció de la Hortografia.  Òrgans que ningú ha votat perquè em representin, que ningú els hi ha establert les pautes de com han d'actuar i que es limiten a enumerar les normes i llistar-ne les excepcions. Vull ser lliure almenys per participar en la decisió de com he d'usar les lletres per expressar els meus pensaments. Tal vegada l'obediència em faci lliure però vull el meu dret a ser rebel.

Algunes submises fan gala d'una Hortografia excel·lent i amb això sembla que volen transmetre la seva correcció via les paraules i signes de puntuació. Moltes altres –que elles mateixes no tenen tant alt concepte de la perfecció gràfica– m'ha girat la pantalla per cometre atemptats contra el diccionari. En un xat la grafia usada denota alguna cosa més què la Kultura de la persona que les escriu. Jo faig servir el meu dret inal·lienable a escriure com em passa pels webs.