Tinc una perdiu revetlera

Avui tinc la perdiu revetlera, arribo de cultivar les amistats i l'art teatral però em falta alguna cosa. Durant una bona estona desitjava fuetejar, de fet ho trobo a faltar encara ara. Però realment el que em calia en arribar a casa era una Dona amb qui parlar.

Una bona amiga em provoca perquè insisteixi a una nina per veure'ns i no la torni a rebutjar. Poc desprès, al enfrontar-se amb la insistència d'un amo lladre –com ella el denomina– que li fa proposicions deshonestes –i alguna d'absurda– perquè sigui deslleial amb el seu Amo, em compren. Ara tinc ganes d'anar a casa de la nina a parlar i, especialment, mirar-la als ulls mentre ella parla per simplificar l'entrada dins de la seva ment, però per sort demà ja serà un altre dia. Demà al matí la perdiu revetlera s'alçarà com té costum.

Aquest vespre em venia de gust una pràctica un poc extrema, penetrar en una ment, analitzar-ne els compartiments i gaudir del procés. A la meva agenda de telèfons hi ha moltes cusses, però poques que alhora  despertin el meu interès pel que amaga la seva ment. I quan en pesco una que encara no està madura del tot, la retorno al mar... perquè quan estigui preparada salti a la barca –si ningú altre l'ha agafat en les seves xarxes abans–. També pot ser que si repetides vegades pica l'esquer acabi per no retornar-la.

Pezqueñinas no, gracias.