Felicitat

Més de 3.000 anys acumulant pensaments sobre la felicitat no han arribat a una conclusió satisfactòria per part dels filòsofs. Els estoics ja propugnaven que la felicitat s'aconseguia renunciant a desitjar. Una actitud indolent davant els plaers i els dolors que són intrínsecs a la vida. Uns segles abans en Siddarta Gautama, més conegut com Buda, ja se n'adonà què la forma d'arribar al nirvana era suprimir els desitjos. La nostra cultura judeocritiana també propugna la renuncia a alguns plaers encara que en aquest cas més com a forma de mortificació què de recerca de la felicitat.

És evident que les lectores masoquistes practicants no són seguidores dels estoics. Tal vegada siguin més seguidores dels cartujans amb els seus cilicis on es busca quelcom similar al nirvana via la mortificació. Els sàdics tampoc segueixen les ensenyances de Buda i es llancen/m a l'experimentació dels plaers sense límits.

Les masoquistes no practicants em generen el dubte de com classificar-les. Renuncien al plaer per por al dolor que els hi genera plaer. Però fa ràbia aquesta evitació dels extrems de dolor i al corresponent plaer, per limitar-se al dolor de no sentir-se plena.

Avui el dia havia d'haver estat molt diferent.

I felt all flushed with fever, embarrassed by the crowd, 

I felt he found my letters and read each one out loud 

I prayed that he would finish but he just kept right on

Matem suaument!