Lliberals

El concepte de llibertat sona molt bé –segurament algú poc original fins i tot l'utilitzaria dins el títol d'un blog–. Estaria millor si algú fos realment lliure. En temps de Plató probablement tenia sentit diferenciar entre homes lliures i esclaus. Avui ambdues categories s'han fos i confós. La corrent de pensament neolliberal ha acabat d'embrutar el concepte de llibertat.

Un reportatge sobre flamencs em recorda unes entrades sobre lliberals, alliberats i llibertins. Els diccionaris normatius no recullen encara l'accepció de lliberal en el sentit de la sociologia sexual. L'accepció habitualment acceptada del terme lliberal es recull a la wikipedia i algun altre diccionari. Bàsicament s'entén per lliberal a la persona que en una relació de parella accepta la no exclusivitat a nivell sexual d'ambdós membres de la parella. A més s'acostuma a afegir la llibertat i independència a l'hora de triar la persona amb qui practicar sexe fora de la parella.

Durant molt de temps vaig estar convençut de que l'estat ideal era el de trobar una bona follamiga (o més d'una per ser tolerant a fallades). Algú amb qui tens molta complicitat, bon sexe, compartir interessos fora del llit, moltes rialles i cap gran compromís. Les follamigues acabaren a mesura que algun dels seus follamics es convertia en la seva parella. Una d'aquestes parelles vaig ser jo.

Continuo pensant que aquesta situació és molt còmode i en cap moment la he descartat. Una altre cosa són les parelles obertes. Imagino que és la mateixa situació que les follamigues però amb més coses comuns fora del llit i molt més compromís. En aquest entorn entenc el concepte de relacions lliberals.

Però em sorprèn que s'intenti maridar les relacions lliberals amb la dominació. És qüestionable si un Amo pot ser-ho de més d'una persona, hi ha opinions per tots els gustos. No hauria d'haver-hi dubtes de que el propietari d'una persona jugui esporàdicament amb altres –des de aquí escolto com alguna lectora silenciosa està flastomant–. Però em pregunto en quin univers una relació de dominació confereix llibertat d'elecció de la companyia sexual a la part suposadament dominada. Evidentment la incoherència està en els suposats dominants que es qualifiquen de lliberals no només en la submisa que exalta la desitjabilitat d'aquesta incoherència contranatura.