dimecres, 20 de juliol del 2011

Joguines

El títol d'aquesta entrada es pot referir a dos tipus de joguines. Les persones humanes de sexe femení amb les quals passar una estona agradable. Quan aquestes no arriben ni al nivell de follamiga, que seguint amb l'argumentació de la darrera entrada se les diferència pel fet de que no hi ha res en comú fora del llit i evidentment cap compromís. La joguina ideal d'aquest tipus és la que malgrat no tenir-hi cap compromís per part meva ambdós sabem que ella estarà disponible per ser usada una estona quan em vingui de gust. Massa sovint aquestes joguines aspiren a tenir més drets i acaba per ser la fi. També podrà sonar cursi, però en quan escolto més de 2 frases seguides estúpides em desapareix tot el desig per aquella dona. I tampoc és pla tenir-li la boca ocupada tot el temps que estam junts.

Però, a més de conrear nous qualificatius amb intenció despectiva cap a la meva persona pel paràgraf anterior, la intenció d'aquesta entrada és parlar de les joguines en forma d'objectes menys animats. És a dir, tots els utensilis que poden ser útils en una relació BDSM.

Un altre dels meus principis marxistes –qui no ho entengui és que no ha fet els deures llegint exhaustivament el blog–  és que les joguines van associades a la submisa. Per això no faig un gran caixó d'eines que vagi acumulant si no que normalment les eines les regalo a la submisa de torn. Tampoc m'agraden les eines de sexshop, en general. Alguna sí, tinc debilitat pels ous vibradors amb comandament a distància. Però m'agrada més una fusta comprada a una botiga de cavalls que les imitacions dels sexshops. Un joc de pinces del Carrefour –de fusta, les de plàstic no m'agraden– , unes espelmes de IKEA la cereria de la Sang –definitivament el nom d'aquest proveïdor queda millor–, unes cadenes del Leroy Merlin,  una pala de ping pong de Decathlon, unes pinces de cocodril d'electrònica, unes cordes... i algunes joguines més. Les joguines no fan el joc... però li donen un poc més de diversió.

¿No es más divertido si no te dan permiso?
Mia. Pulp Fiction

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada