En data recent es presenta el senyor Sigues Meva, amb domicili a afectes de notificacions a aquest espai virtual, autoqualificat de dominant, sense submisa reconeguda, com a jutge i part en aquest procés. Per altre banda la cussa sense propietari conegut el nom de la qual aquest tribunal no vol tornar a recordar amb domicili al cyberespai ha sigut acusada en ferm per l'acusació particular també exercida pel senyor Sigues Meva.
En temps i forma el senyor Sigues Meva presenta davant ell mateix la acusació per un acte de la cussa que no li ha semblat correcte.
Sense audiència prèvia a la acusada ni procediment contradictori ni nomenament d'advocats o procuradors ni respectar el dret constitucional a la defensa de l'acusada, s'ha dictat l'actual sentència.
Fets provats
- En data un poc menys recent la cussa acusada va negar-se a proporcionar una informació concreta que havia afirmat posseir al perjudicat.
- Davant el requeriment exprés a compartir la informació l'acusada es negà amb el pretext d'evitar que la informació arribi a determinades persones les quals tampoc va voler identificar.
- Entre les dues parts no existeix cap relació ni contracte formal o tàcit
- La part demandant no expressa si coneix o no la informació que ha d'entregar la demandada.
- La part demandada reconeix que ha comprés la indicació de entregar la informació.
- Donada la situació la part demandant ha expressat la seva determinació de castigar a la part contraria.
- Cap part ha impugnant la capacitat de la part demandant d'imposar un càstig per aquest motiu.
- La cussa ha reiterat el comportament de negar-se a donar informació com a resposta a l'anunci del càstig encara no executat.
1. Jurisdicció
Si bé la tradició i la teoria del dret des de les primeres formes de civilitzacions conegudes considera la necessitat de separar les parts enfrontades de l'entitat imparcial que emetrà el judici, és opinió d'aquest tribunal que aquesta independència no és necessària en aquest cas donat que no es pot tenir una visió més clara dels succeïts que si s'hi era present. Queda pendent decidir quina de les dues parts enfrontades ha de exercir la potestat d'emetre el veredicte. Evidentment entre les dues parts d'aquest procés no hi ha color i ha de ser el senyor dominant qui jutjarà si la cussa, que es qualifica a si mateixa submisa –donat que no és un tema de fons la realitat d'aquesta afirmació, el tribunal no entrarà a valorar-la–, mereix un càstig.
2. Potestat per imposar un càstig
Ens trobam davant dues persones –de fet persona i cussa, però només per economia del llenguatge d'ara endavant se les igualarà al nivell de persona– que afirmen haver practicat de forma consentida pràctiques de dominació si bé mai entre ells. Per altre banda, ambdues parts convenen que no existeix cap compromís formal ni cap part ha expressat inequívocament la voluntat de que existeixi. Amb aquestes circumstàncies la qüestió de la potestat per imposar el càstig és un tema no pacífic en la jurisprudència admissible per aquesta instància.
Tal com consta en el sèptim fet provat no hi ha impugnació per part de la cussa acusada a la potestat per imposar el càstig. Aquest fet, en funció de la doctrina del dret administratiu sobre els actes notificats i consentits, no pot constituir la base per negar el dret de la part perjudicada a imposar un càstig.
3. Proporcionalitat del càstig
Des de la Llei del Talió s'ha considerat que el càstig ha de ser proporcionat al delicte, això representava un avanç en la civilització deixant de banda els càstigs que en realitat eren formes de venjança. L'estat, que estableix les lleis i té els cossos de seguretat per fer-les complir, té el poder coercitiu suficient per executar qualsevol càstig com a resposta a una infracció de la llei per això ha de ser especialment curós per evitar abusos desproporcionat. Hom no pot deixar de fer notar com la cussa té menys força que l'acusador, jutja i botxí.
2. Potestat per imposar un càstig
Ens trobam davant dues persones –de fet persona i cussa, però només per economia del llenguatge d'ara endavant se les igualarà al nivell de persona– que afirmen haver practicat de forma consentida pràctiques de dominació si bé mai entre ells. Per altre banda, ambdues parts convenen que no existeix cap compromís formal ni cap part ha expressat inequívocament la voluntat de que existeixi. Amb aquestes circumstàncies la qüestió de la potestat per imposar el càstig és un tema no pacífic en la jurisprudència admissible per aquesta instància.
Tal com consta en el sèptim fet provat no hi ha impugnació per part de la cussa acusada a la potestat per imposar el càstig. Aquest fet, en funció de la doctrina del dret administratiu sobre els actes notificats i consentits, no pot constituir la base per negar el dret de la part perjudicada a imposar un càstig.
3. Proporcionalitat del càstig
Des de la Llei del Talió s'ha considerat que el càstig ha de ser proporcionat al delicte, això representava un avanç en la civilització deixant de banda els càstigs que en realitat eren formes de venjança. L'estat, que estableix les lleis i té els cossos de seguretat per fer-les complir, té el poder coercitiu suficient per executar qualsevol càstig com a resposta a una infracció de la llei per això ha de ser especialment curós per evitar abusos desproporcionat. Hom no pot deixar de fer notar com la cussa té menys força que l'acusador, jutja i botxí.
4. El càstig amb les relacions BDSM
És mal costum en les relacions BDSM utilitzar l'eufemisme del càstig per iniciar una sessió dolorosa. En aquests casos les causes són arbitràries i sense altre finalitat que fingir una excusa moral per fer el que es desitja. En canvi l'ús del càstig per corregir comportaments incorrectes és una eina important per l'educació de la part submisa. En tot cas, donat que el fet provat tercer estableix que no hi ha cap relació de dominació entre les parts no hi ha lloc per establir un càstig amb base en el fet circumstancials de que, cada un per la seva banda, han realitzat pràctiques de dominació.
5. El càstig entre persones lliures
Quan una persona fa una acció que no és desitjada per una altre pot dur a termes diverses estratègies per evitar que aquest comportament es repeteixi. La assertivitat és una capacitat, per alguns considerada com a sobrevalorada, que hauria de permetre a cada persona faci respectar els seus drets sense estridències. Però entre persones lliures no hi ha cap obligació a comportar-se de forma assertiva. Llavors el càstig és una de les formes per conduir el comportament de les altres persones, sempre que el càstig no redueixi la llibertat de la persona castigada. En aquest supòsit la teoria de les finestres rompudes és aplicable donades les circumstàncies.
Dispositiva
Vist el cas, hom ha de condemnar i condemna a l'acusada a acceptar el càstig que el botxí decideixi executar, en el temps i la forma que li plagui utilitzar respectant, en tot cas, la llibertat de la cussa. En quan al moment d'executar el càstig es recorda que la desconeixença del moment exacte en el qual es produirà és un element més del càstig.
Diligència
Es publica aquesta sentència per públic coneixement, mantenint l'anonimat de la acusada, i què serveixi de reflexió sobre les necessitats dels càstigs i els seus límits en les relacions interpersonals.
És mal costum en les relacions BDSM utilitzar l'eufemisme del càstig per iniciar una sessió dolorosa. En aquests casos les causes són arbitràries i sense altre finalitat que fingir una excusa moral per fer el que es desitja. En canvi l'ús del càstig per corregir comportaments incorrectes és una eina important per l'educació de la part submisa. En tot cas, donat que el fet provat tercer estableix que no hi ha cap relació de dominació entre les parts no hi ha lloc per establir un càstig amb base en el fet circumstancials de que, cada un per la seva banda, han realitzat pràctiques de dominació.
5. El càstig entre persones lliures
Quan una persona fa una acció que no és desitjada per una altre pot dur a termes diverses estratègies per evitar que aquest comportament es repeteixi. La assertivitat és una capacitat, per alguns considerada com a sobrevalorada, que hauria de permetre a cada persona faci respectar els seus drets sense estridències. Però entre persones lliures no hi ha cap obligació a comportar-se de forma assertiva. Llavors el càstig és una de les formes per conduir el comportament de les altres persones, sempre que el càstig no redueixi la llibertat de la persona castigada. En aquest supòsit la teoria de les finestres rompudes és aplicable donades les circumstàncies.
Dispositiva
Vist el cas, hom ha de condemnar i condemna a l'acusada a acceptar el càstig que el botxí decideixi executar, en el temps i la forma que li plagui utilitzar respectant, en tot cas, la llibertat de la cussa. En quan al moment d'executar el càstig es recorda que la desconeixença del moment exacte en el qual es produirà és un element més del càstig.
Diligència
Es publica aquesta sentència per públic coneixement, mantenint l'anonimat de la acusada, i què serveixi de reflexió sobre les necessitats dels càstigs i els seus límits en les relacions interpersonals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada