dilluns, 25 de juliol del 2011

Xarrupar la sopa

Ja sé que la ment pervertida de la lectora està pensant que el títol és una forma d'anomenar el cunnilingus quan el cony està molt banyat, però estava pensant en el sentit literal. Les normes socials de la bona educació a la taula diuen que no s'ha de xarrupar la sopa, ans al contrari s'ha d'empassar sense fer soroll. Mentre xarrupava el gaspatxo amb trossos de pernil salat, tot sol a casa –ningú m'ha volgut convidar a dinar a casa seva–, reflexionava sobre les limitacions que imposen les bones costums. Menjar amb la boca oberta o tancada no canvia significativament el sabor dels aliments, en canvi xarrupar mescla el líquid amb l'aire, ajusta la temperatura del líquid a la de la boca i s'estén per tota la superfície de la llengua d'una forma més completa. En definitiva el renou que provoca es veu compensat amb escreix per les sensacions organolèptiques que proporciona.

M'encanta anar contra corrent. Això és complicat: hi ha que conèixer les regles per poder saltar-les. Quan fa una estona compartia amb una amiga un càstig que havia maquinat m'ha dit una cosa així com que mai havia sentit una idea com aquella. Seguint les regles casi sempre fa que tot funcioni. Per això hi ha regles. Només del coneixement profund d'aquestes regles permet cercar altres solucions.

Picasso va començar les seves pintures amb un estil realista. Copiava detalladament les obres dels grans mestres anteriors que contemplava al museu del Prado. Amb el temps va evolucionar l'estil fins el cubisme del Gernika o de Les senyoretes d'Avignon –en el seu moment no ho vaig entendre, però quan ens posaren per deures pintar un dels quadres de Picasso a l'escola i vaig triar el de les Senyoretes el professor va fer un silenci incòmode quan el vaig mostrar a classe. Que era d'ingenu en aquell temps–. Des del domini de l'ortodòxia va crear un nou estil.

Tornant al tema important, quines són les regles de bona educació quan fas un cunnilingus? Es pot xarrupar sonorament i de forma estrident per gaudir les propietat organolèptiques del seu cony, o és més correcte fer-ho de forma silenciosa per delitar-se amb els sorolls que faci ella?

2 comentaris:

  1. Estic llegint aquest text com a càstig teu??? no ho sé, el cas es que no volia fer res, estava cercant excuses per no treballar i m´han imposat un càstig que m´ha agradat...

    ResponElimina
  2. M'alegro de que t'agradàs el càstig. Espero tornar-te a trobar aviat, si llegeixes això :)

    ResponElimina