La lectora aplicada ja sap que tinc predilecció pel català. Reconec que no hi ha millor llengua per convidar al llit que el francès –per a la lectora pervertida parlo de l'idioma no de la raó per la qual s'ha donat boca a les dones–. L'anglès fa una bona feina com a llengua franca. I m'ha servit dominar el castellà per convèncer a algunes dones, que no tenen la sort de conèixer el català, per fer ús de la seva boca pel que està dissenyada –per la lectora despistada ara parlava de fer una mamada–.
M'agrada la utilització de fórmules que indiquen respecte quan existeix. En castellà n'ha quedat només una i en anglès cap altre que dirigir-se pel cognom –per la lectora multilíngüe té permís per no estar-hi d'acord, i que contacti amb mi per tastar les múltiples llengües–. En català hi ha dues fórmules per expressar respecte: vostè i vós -per la lectora impacient, jo prefereixo vós-.
Sí el tu expressa proximitat, el vostè expressa respecte, el vós manté el respecte però en un context molt més proper. El vós s'està perdent, queda en el llenguatge administratiu amb una demostració de l'arcaicisme que li agrada a l'administració –per la lectora funcionaria tranquil·litzar-la per què això no és una crítica als funcionaris–.
Jo, documents administratius a part, he usat el vós amb persones a qui tenia respecte i molt d'amor: els meus padrins –per la lectora catalana padrins vol dir avis–. M'agradaria que aquesta fórmula de marcar el respecte no es perdés en el llenguatge habitual. El problema és que no hi ha massa gent que es meresqui aquest respecte com per utilitzar-ho.
Per la lectora quasimonolingüístacastellana el tractament personal de vós representa a la segona persona del singular quan es vol denotar respecte i afecte. Mentre el tractament vostè què denota només respecte utilitza les formes de la tercera persona del singular dels verbs i pronoms, el vós utilitza les formes de la segona persona del plural.
Per a la lectora al·lèrgica a la gramàtica, com jo mateix, millor els hi deixo uns exemples:
El què en el tractament de tu es diria "fes-me teva", amb el tractament de vostè es diria "faci'm seva" i usant el vós seria "feu-me vostra".
Eixe tractament, que crec que ja he comprés, voleu que l'utilitze sempre? O només en determinades circumstàncies? Si és així, en quines?
ResponEliminaPer cert... estic d'acord amb vós en la predilecció pel català, encara que el meu siga un punt diferent del vostre (i amb prou errades, ho reconec). No sabia què eren els padrins he he he; ací són els que et bategen, com en castellà.